Faig un dia tard, però estes coses s'han de recordar. Hui és el dia de l'arbre, però aquest breu conte no va d'un arbre, va de les costums... malauradament de les males costums.
De com s’aprèn la violència
Un grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col·locar una escala i, al capdamunt, un munt de plàtans.
Quan una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençav
en un doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.
Aleshores, els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova integrant del grup ja no va pujar més l’escala.
Una segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera substituta va participar amb entusiasme de la pallissa a la ‘novata’.
Una tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’última de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que, tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentés arribar als plàtans.
Si fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar l’escala, segurament que la resposta seria:
"No sé, aquí les coses sempre s’han fet així..."
Un grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col·locar una escala i, al capdamunt, un munt de plàtans.
Quan una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençav
en un doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.Aleshores, els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova integrant del grup ja no va pujar més l’escala.
Una segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera substituta va participar amb entusiasme de la pallissa a la ‘novata’.
Una tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’última de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que, tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentés arribar als plàtans.
Si fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar l’escala, segurament que la resposta seria:
"No sé, aquí les coses sempre s’han fet així..."
En fin, només cal dir que "En aquests temps que corren, fa falta un nou Gandhi que ens ensenye a lluitar amb la paraula".
Coméntate algo...
4 comentarios:
a veces nos cuesta entender como en algunos paises la violencia esta a la orden del dia,como es un instrumento quotidiano para lograr algun fin.No hace falta irse muy lejos,pues aqui entre nosotros,¿cuantas veces los medios y la propia gente nos bombardea con escenas violentas?.No necesariamente escena violenta implica escena sangienta.Hoy sin ir mas lejos, mientras iba de camino a la Universidad un hombre tras discutir con un policia empezó a cruzar el parque Ribalta gritando y provocando a todo aquel que se cruzara en su camino.Nadie se ofendió,quizás porque afortunadamente tenemos mucho que perder como para complicarnos en una absurda pelea.Finalmente desistió.Seguramente este hombre unicamente conocia esta forma de llegar a lo que queria alcanzar.Es dificil meterse en esa jaula y tratar de explicar que no deben agredirse, pero podemos ser referente e insistir en que es posible cambiar.Gandhi,quien siempre me ha fascinado, entre otros, lo hizo y los resultados estan ahi...
Nada Feos, mucha suerte para los que esteis en la recta final de examenes!
Un saludo!
Tienes mucha razón. Cada dia que pasa veo a gandhi un heróe más héroe... como es posible que en su época lo consiguió y hoy en dia, con todo el camino que ya hemos recorrido todavia se imponga la violencia... En fin, como tu dices, debemos seguir siendo un buen referente, aunque es dificil, pues hasta los más pequeños tienen muy claro que hay cosas que solo se resuelven a golpes.
un beso!
A mi em pareix que el que ha penjat esta petita historia en eixa web... no ha encertat gens el títol.
No va de violència ni molt menys! El fet de que les mones picaren a la que intentara pujar a pels plàtans és lo més insignificant de tota la historia... al cap i a la fi, mones son, i com a mones es comporten, però que no va per ahí el tema.
Esta va de costums! No es cosa meua, en altres pagines apareix titulada, de forma més encertada, com "La força de les costums" o similars.
Lo que ens mostra esta historia es que moltes vegades fem coses tan sols per costum, perquè sempre s'han fet així, sense saber el motiu.
Les primeres mones van començar a picar a la que pujava a per els plàtans perquè si no les banyaven en aigua freda a totes, però... i les ultimes? I quan ja no quedava cap de les mones inicials? Cap d'eixes mones havia estat mai ruixada en aigua, en canvi, també impedia que cap pujara per l'escala. Per què? Ahí esta la cosa... per costum. Sense saber per què. Tan sols perquè sempre ho havien fet així.
Volíeu que les mones, animals un poc per baix de nosaltres (però tan sols un poc) es posaren a dialogar en lloc de picar a la que intentes pujar?
Son moltes les coses que fem cada dia tan sols per costum, sense conèixer el motiu pel qual les fem. Lo pitjor es que ni tan sols ens preguntem per elles, seguim les costums com a mones, qüestionant-les en contades ocasions.
La violència, no crec que siga cosa de costum, algo més complexe deu amagar.
Hola de nou.
anónim: tens raò, pot ser el títol no és del tot encertat,i també estic d'acord en que no ens questionem moltes de les costums que tenim (i algunes per desgràcia són prou dolentes)i en aquest cas si que pot afectar a la violència, hi ha llocs que hui en dia tot i no ser "monos" i ser un poc més intel·ligents, segueixen utilitzant-la per resoldre conflictes, d'aqui aquest títol. Cal començar a questionar-se coses que estaven com a "normals, es fa així de sempre", i aquí també et dono la raò...
gràcies. Bon dia i bon hora.
Publicar un comentario