Hola feonautas, al fin, después de mucho tiempo sin escribir, ha llegado el momento de empezar la temporada…Quina millor manera de començar, que felicitant a una companya, col·lega i gran amiga de tots nosaltres, demà, Eva compleix 22 anys
Aquesta intervenció tal volta, desentona amb la resta d’actualitzacions, però de tant en quant cal un poc de renovació temàtica, i pense que dedicar un post a un amic o amiga és una bona manera d’aconseguir-ho.
No vaig a dir res de la gran persona que és aquesta senyureta, perquè gairebé tots la coneixem i li ho hem dit mil i una volta quan l’estimem. Jo per la meua part, només destacaré que és una persona que a mi em transmet molta seguretat i calma… i això baix el meu punt de vista és un dels millors dons que la vida ens pot regalar en l’actualitat.
Ja veus, no és molt original, però el millor regal per a una amiga en aquest cas, és dir-li quan important és!!
Espere que la vida et done un camí ben llarg!!
A vore, sector menys assidu a escriure al blog si aquesta volta, per una amiga ens mullem més!
(la propera actualització espere fer-la quan tinga la vida més definida... de moment només dir que estic com la cançó de Sabina, “en la ciudad camino, no me pregunteis a donde...” Calle melancolia)
4 comentarios:
UOO felicidaes Eva!!.Pues si,Eva siempre a sido una persona segura de si misma y eso hace que la gente confie mucho en ella y eso esta genial.
Bueno Eva,el martes nos vemos y te tiramos de las orejas.Te desearia que todo te vaya genial pero como seguramente será asi...jeje. Un besico y un abrazo.
PD: Muy buena la de senyureta( la u se escribe o se pronuncia?)...me recuerda a el Doctor slump ( senyureta Yamamuky!)
Hey hey..Felicidades EVa! Aunque que se sepa que es mañana dia 2! Lo tenia apuntado esta vez eh! No hay nada que no te haya dicho ya,una persona que comparte tu camino tan de cerca desde que aprendes a leer y empezar el camino de la vida en la mitica clase de parvulitos de Doña Mercedes...
En fin, espero que nos veamos pronto y nos tomemos con un buen cafe..o cerveza un alto en el camino y nos contemos nuestras andanzas.
Un beso muy fuerte!!
Manu
P.D. Ya nos contaras Sandra que es de tus peripecias escolares!! Por aqui vivo en una despedida continua, el goteo de gente que se va te va concienciando a la vez que torturando con que el sueño erasmus se acaba...que me quiten lo bailao...ah..last stop..BERLIN! Agur!
Ay Madre lo de Alicia ya la he vuelto a liar...Felicidades Guapa!
mira'ls que contents tots de no tindre més examens... que sort!! jo només tinc que corregir uns 40 examens...
Ahir, per fi van vindre de visita gent de castelló!!!
Dissabte jo si puc quedar, en quan arribe a castelló us donaré un toc i quedem, val?? necessite algun que altre cubata ja per oblidar les penes.
Sacra, no dissimules que et vas enterar com a molt pronte ahir de l'aniversari de la eva... (per cert eixe nom de que ve, perque no te gens de bona pinta... ets un SACRA!! sembla un insult)jejeje
Es despedeix la ^[Senyureta]. Ara ho he ficat bé??
Publicar un comentario